Sigues cafè

Estàndard
secafeVet aquí que una vegada hi havia una noia que es queixava a la seva mare sobre la seva vida i de com les coses li resultaven tan difícils; a la feina van aprovar un ERE pel qual el seu contracte era reduït a mitja jornada, el noi amb el que estava sortint, justificant-se amb que ja estaven bé com estaven, va decidir no anar a viure amb ella, i per postres la seva millor amiga marxava a l’estranger en busca d’oportunitats laborals més dignes. No sabia com fer-ho per seguir endavant i creia que es donaria per vençuda “trencant-se”, caient en una deixadesa total, depressió.

La seva mare, que n’havia passat de tots colors, la va portar a la cuina; allà va omplir tres olles amb aigua i les va col·locar sobre el foc. En una va posar pastanagues; en una altra, ous; i en la tercera, va posar grans de cafè. Les va deixar bullir sense dir paraula.

Als vint minuts la mare va apagar el foc. Va treure les pastanagues i les va col·locar sobre un plat. Va treure els ous i els va posar en un bol. Finalment, va colar el cafè i el va servir en una tassa.

Mirant a la seva filla li va dir:

-Que veus?

-Pastanagues, ous i cafè, va ser la resposta.

Va fer-la apropar més i li va demanar que toqués les pastanagues, ella ho va fer i va notar que estaven toves. Després li va demanar que agafés un ou i el trenqués, i va trobar un ou dur. Finalment, li va demanar que provés el cafè; i ella ho va fer, tot dient que notava un suau aroma.

Humilment, la filla va preguntar:

-No entenc on vols anar a parar, què em vols dir amb això, mare?

-És química! -li va explicar-: els tres elements s’han enfrontat a la mateixa adversitat, aigua bullint, però han reaccionat de forma diferent en funció de les seves característiques. La pastanaga va arribar a l’aigua dura, però, després de passar per l’aigua bullint s’ha posat tova. L’ou ha arribat a l’aigua fràgil, la closca protegia el líquid del seu interior, però, després d’estar a l’aigua bullint aquest s’ha endurit. Els grans de cafè, però, són únics, després d’estar a l’aigua bullint han estat capaços de canviar l’aigua i les seves propietats.

-Quin dels tres elements ets tu, filla? quan els problemes truquen a la porta, com respons?

-Ets una pastanaga, que sembla forta, però quan l’adversitat i el dolor et toquen, et tornes dèbil i perds la teva fortalesa?

Ets un ou, que comença amb un cor dòcil, maleable i un esperit fluid, però després d’una adversitat; una mort, una separació, un conflicte laboral, etc. t’has tornat dura i rígida? per fora pots semblar igual que abans, però per dins et sents amargada i aspre amb un esperit i cor endurits.

O ets com el gra de cafè? El cafè té el poder de canviar l’aigua bullent, l’element que li causa dolor, ja que, quan l’aigua arriba al punt d’ebullició, el cafè aconsegueix el seu millor sabor. Si ets com el gra de cafè tens el poder de canviar la situació.

Així, qui ets tu?

 


Reflexió personal:

Com veiem en el conte les circumstàncies són les mateixes (aigua bullint) per els tres elements. Com ho vius depèn de qui ets en aquest moment, és a dir, en el moment que t’enfrontes a aquestes circumstàncies particulars i això determinarà el teu present i de retruc el teu futur.

Aquí podríem parlar d’aquest concepte tant utilitzat en l’actualitat ”la resiliència”, que ha sorgit, des de la psicologia positiva, com a resposta a les situacions extremes o grans traumes, com serien; catàstrofes mediambientals, víctimes de terrorisme, de violacions, etc. Encara que, actualment s’ha extrapolat a una problemàtica més, podríem dir… comuna, en la nostra societat. Podríem parlar de, com afrontem una greu crisi econòmica? o alguna altra crisi vital per exemple, com afrontem un procés de dol? juntament a aquests, es poden afegir altres “contratemps” (conflictes no entesos com a tan traumàtics, però que sumen. Encara que la gravetat de l’assumpte és subjectiva; depenent de com ho visqui la persona es poden presentar símptomes similars), com per exemple en el conte es narra un conflicte en l’àrea professional, una relació de parella estancada, que no avança, sentiments de solitud, etc. varies preocupacions o dificultats  juntes que creen una situació altament estressant en la persona.

La resiliència doncs, és la capacitat natural que té l’ésser humà, per seguir endavant, amb el seu projecte vital, superant les adversitats, situacions extremadament estressants i totes les emocions doloroses que les acompanyen, fins i tot, sortint-ne més enfortit després d’haver-les superat. D’alguna manera seria com aprendre dels traumes o conflictes i transforma-ho en una oportunitat de creixement personal.

 

Es treballen, bàsicament 4 àrees:

 

-Acceptació de la realitat.

-Adaptació o reformulació de la vida després del trauma.

-Construcció d’una xarxa social de suport.

-Recerca del sentit/propòsit/projecte de la vida.

 

És de gran importància centrar-se en les capacitats, valors, habilitats, atributs positius de la persona, etc. en comptes de posar l’accent o focus d’atenció en les creences limitants o debilitats d’aquesta, caure en victImisme o accentuar-lo.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s