Category Archives: Articles personals

Com vols que sigui el teu dia d’avui?

Estàndard
Com vols que sigui el teu dia d’avui? potser un gran dia? la clau està a les teves mans. Et deixo aquí un poema deMario Benedetti, una cançó de Joan Manuel Serrat i et convido a la reflexió.

¿Cómo va a ser tu día hoy?

Esta mañana desperté emocionado
con todas las cosas que tengo que hacer
antes que el reloj sonara.

Tengo responsabilidades que cumplir hoy. Soy importante.
Mi trabajo es escoger qué clase de día voy a tener.

Hoy puedo quejarme porque el día esta lluvioso
o puedo dar gracias a Dios porque las plantas están siendo regadas.

Hoy me puedo sentir triste porque no tengo más dinero
o puedo estar contento que mis finanzas me empujan
a planear mis compras con inteligencia.

Hoy puedo quejarme de mi salud
o puedo regocijarme de que estoy vivo.

Hoy puedo lamentarme de todo
lo que mis padres no me dieron mientras estaba creciendo
o puedo sentirme agradecido de que me permitieran haber nacido.

Hoy puedo llorar porque las rosas tienen espinas
o puedo celebrar que las espinas tienen rosas.

Hoy puedo autocompadecerme por no tener muchos amigos
o puedo emocionarme y embarcarme en la aventura de descubrir nuevas relaciones.

Hoy puedo quejarme porque tengo que ir a trabajar
o puedo gritar de alegría porque tengo un trabajo.

Hoy puedo quejarme porque tengo que ir a la escuela
o puedo abrir mi mente enérgicamente
y llenarla con nuevos y ricos conocimientos.

Hoy puedo murmurar amargamente porque tengo que hacer las labores del hogar
o puedo sentirme honrado porque tengo un techo para mi mente, cuerpo y alma.

Hoy el día se presenta ante mi esperando a que yo le de forma y aquí estoy,
soy el escultor. Lo que suceda hoy depende de mi,
yo debo escoger qué tipo de día voy a tener.

Que tengas un gran día… a menos que tengas otros planes.
Mario Benedetti

 

Hoy puede ser un gran día (Joan Manuel Serrat). Quin gran missatge ens regala!!

Pensament positiu

Estàndard

Hi ha moments en els que ens sentim tristos i no sabem ben bé quin és el motiu o potser si; per alguna cosa que no ens ha sortit com esperàvem, expectatives frustrades, una discussió amb alguna persona important per nosaltres, etc. potser alguns assumptes no són trivials (per nosaltres), però tampoc són de vida o mort, encara que curiosament, ens afecten i ens provoquen un estat d’ànim baix, tristesa i ens pensem que se’ns acaba el món. Amb tot doncs, la responsabilitat és nostra, ja que canviar l’estat d’ànim depèn de nosaltres, de com interpretem la situació, com l’entenem, com ens l’expliquem, quin significat li donem…

Amb tot això, no vull dir que sigui fàcil ni que la vida sigui meravellosa, hi ha persones que passen per moments molt crus, però el fet de pensar o expressar “el malament” que estàs no canvia res, si tu no et mobilitzes per canviar-ho. És cert, que a vegades se’ns presenten moments crítics i durs, situacions i circumstàncies que no hem triat i de les quals no tenim el control, però d’altra banda, del que si tenim el control i la total llibertat és del nostre pensament, aquest determina com ens sentim i de retruc com actuem, per tant, si volem canviar alguna cosa del nostre entorn i de la nostra manera de viure, ens cal canviar la nostra forma de pensar. Practicar el pensament positiu, es basa en canviar el focus d’atenció, deixar de banda aquells pensaments negatius, aquells intrusos que fan “run run” dins del nostre cap i que ens recorden constantment lo malament que estem, allò que volem i no tenim o no podem fer, que tot està perdut i res canviarà, etc. per aquells motivadors, que ens fan veure la situació com un fet temporal, ens fan valorar-nos a nosaltres mateixos, als del nostre voltant i tot el que tenim, ens fan adonar del privilegiats que som, ens impulsen a crear objectius, metes, il•lusions, projectes personals, donant-li sentit a la nostra vida.
Seguim endavant per algun motiu, quin sentit té per tu llevar-te cada matí?

De fet, per mi un referent portat al límit és Viktor Frankl (1905-1997) creador de la Logoterapia

Viktor-Frankl-300x135

Frankl va viure les atrocitats d’un camp d’extermini nazi, va sobreviure aquells horrors i, tot i així, ens ha deixat l’ensenyança que la llibertat última per interpretar allò que et passa la tens tu, és a dir, que fins i tot, en aquesta situació màxim exponent de la coerció, el sotmetiment i el maltracte humà va ser capaç de trobar el pensament positiu, el podem identificar quan ens parla de llibertat.
De la seva experiència en el camp d’extermini en va extreure que totes aquelles persones que va conèixer i que tenien un propòsit/objectiu a la vida; muntar un negoci, veure com el fill/a es graduava a la universitat, escriure un llibre, emigrar a Amèrica amb la família, etc. van sobreviure, en canvi, els que es deixaven portar pels pensaments negatius, es deixaven anar, no tenien il•lusió per seguir endavant, perdien el sentit de la vida i morien, fins i tot, sense causa mèdica clara. Entenc que indirectament morien de tristesa, d’infelicitat, d’alguna manera, seria com si… constantment, la seva energia no pogués fluir de forma natural i espontània, generant així, cansament, malestar, fatiga, infelicitat extrema i, finalment, mort.

Amb tot doncs, davant d’aquest testimoni m’atreveixo a creure que qualsevol persona sigui quina sigui la seva situació, és capaç de canviar el seu estat d’ànim negatiu, quan troba la motivació -amb els pensaments positius que l’acompanyen- que l’empeny cap a la consecució del seu objectiu. La força de l’esperit humà, quan té alguna cosa per la qual viure, un objectiu, una il•lusió, una meta, un propòsit que li doni sentit a la seva vida… viu, amb energia positiva per aconseguir-ho.


Què és la felicitat?

Estàndard
Quan jo tenia 5 anys, la meva mare sempre em deia que la felicitat era la clau per viure la vida.
Quan vaig anar a l’escola, em van preguntar què volia ser quan fos gran, vaig escriure, feliç. Em van dir que no havia entès la pregunta, jo vaig respondre, que eren ells els que no havien entès la vida.
(John Lennon)felicitat-biciDes de la filosofia, la recerca de la felicitat, s’entén com l’objectiu primordial de l’ésser humà, és a dir, el sentit de la vida.
Si entenem la felicitat com aquell estat pletòric de forma continuada en el temps, és possible que els del nostre voltant, -en tant que, nosaltres també-, afirmin que no existeix, que això és una utopia, que aquest estat de felicitat entesa com a eufòria, és efímer en el temps.D’altra banda, no serà que potser massa sovint, en comptes de posar el focus d’atenció en allò que tenim, el posem en allò que no tenim o que tenen els altres?

Per mi la felicitat és un estat d’ànim que s’acompanya de sentiments positius; satisfacció, benestar, alegria, plaer, plenitud…, però és un estat d’ànim molt subjectiu, ja que no tothom experimenta aquests sentiments en la mateixa situació o fent les mateixes coses, cadascú té la seva forma d’entendre la vida, segons les seves necessitats, creences, expectatives, aspiracions, motivacions, experiències, llegat cultural, i un llarg etcètera.

Penso que la clau es troba en saber pensar en positiu, valorar la màgia de les petites (grans) coses que fem en la nostra vida quotidiana, no cal que sigui res especial, rebuscat ni sofisticat, el sol fet de trobar-te al matí amb aquell veí que té aquella forma tant peculiar de veure el món, i que tant ens fa riure!!, anar a prendre un cafè (a qui li agradi el cafè, és clar!!), preparar-nos un esmorzar boníssim per començar el dia, escoltar la nostra cançó preferida, ballar-la… en definitiva, fer tant com puguem allò que volem fer (no el que els altres volen que fem) fins i tot, el sol fet d’arribar a casa i poder gaudir d’aigua corrent per rentar-nos o escalfar-nos amb la calefacció quan tenim fred, ja és un bon motiu per estar satisfets, no?, hi ha qui no ho pot fer. Bàsicament, es tracta de valorar els petits (grans) moments/detalls del nostre dia a dia.

Així i tot, en els moments més “lletjos” de la nostra vida, com pot ser, la pèrdua d’un ésser estimat, en podem extreure satisfacció. Ja sé que d’entrada pot semblar frívol i contradictori, perquè és obvi que en aquesta situació cal passar per un procés de dol que pot ser més o menys extens en el temps… però si en comptes “d’anclar-nos” i recrear-nos al llarg dels dies en el dolor, la ràbia, la tristesa, etc., ens adonem (posem el focus d’atenció) de l’afortunats que hem estat per haver-lo/la pogut conèixer, haver tingut el privilegi d’haver compartit la nostra vida amb ell/a, del llegat (coneixements, ensenyances) que ens ha deixat i que ningú ens podrà prendre, d’haver compartit moments únics, etc. canvien els nostres pensaments amb ells les nostres emocions i de retruc la nostra actitud enfront la vida.

Amb tot, doncs, és possible viure amb plenitud i satisfacció. Potser la resposta a la nostra recerca és molt més senzilla del que pensem i la tenim a les nostres mans. Recorda que la felicitat no és un destí sinó un camí.

Què et fa feliç a tu?
Què és per tu la felicitat?

Any nou, vida nova?

Estàndard

calendari

Sovint, per no perdre la tradició, acostumem a començar el nou any amb nous propòsits. És com si el canvi numèric,  ens convidés a reflexionar sobre l’any anterior i ens donés l’oportunitat de començar de zero, per canviar allò que no ens agrada o per aconseguir els nostres desitjos. Però, els nostres “bons” propòsits s’esfumen quan encara ni tan sols hem “girat el primer full del calendari” fent que tot quedi igual.

Què és el que ens passa, doncs?

De fet, no ens fa falta canviar d’any per aconseguir allò que volem, podem iniciar el procés de canvi en qualsevol moment de la nostra vida, l’única cosa indispensable és voler-ho realment, deixant més de banda els  “hauria/tindria de fer”, la moral o el que ens diuen els altres, i posar el focus d’atenció en els “vull o decideixo fer”, fixar-se una meta i anar fent els passos fins a conquerir-la.

Amb tot, no estic dient que el camí sigui fàcil, només que amb el fet de voler-ho, l’esforç, la motivació i les ganes de superació necessàries se’ns fa més lleuger i no tant feixuc, d’aquesta manera tenim mooooolt de guanyat i és possible aconseguir-ho.

 

Així que, canviar d’any només és la continuació de l’any anterior i no té res de màgic si tu no hi poses l’esforç necessari, és a dir, desitges realment que ho sigui.