Tag Archives: conclusions precipitades, conclusions subjectives., creences, estereotips socials, judicis de valor,realitat, valors

Judicis

Estàndard
“En un poblet hi havia un senyor vell molt pobre, però fins els reis l’envejaven, perquè tenia un formós cavall blanc.caballo_blanco_2-1280x800

Els reis li van oferir quantitats magnífiques pel cavall, però l’home deia: “Per a mi, el meu cavall, és com una persona. I com es pot vendre una persona, a un amic?”. Encara que era pobre mai va vendre el seu cavall.Un matí va descobrir que el cavall ja no estava a l’estable. Tot el poble es va reunir dient: “Vell estúpid. Sabíem que algun dia li robarien el seu cavall. Hauria estat millor que el vengués. Quina desgràcia!

-“No aneu tant lluny”- va dir l’home vell- “Tan sols podeu dir que el cavall no està a l’estable. Aquest és el fet, tot el demès és un judici vostre. Si és una desgràcia o una sort, jo no ho sé, perquè això tant sols és un fragment. Qui sap el que succeirà demà?”.

La gent es va riure del vell. Ells sempre havien pensat que estava una mica boig. Però després de 15 dies, una nit el cavall va tornar. No havia estat robat, s’havia escapat. I no tan sols això, sinó que havia portat amb ell una dotzena més de cavalls salvatges.
De nou la gent es va tornar a reunir dient: “Tenies raó. No va ser una desgràcia sinó una vertadera sort.”

-“De nou esteu anant massa lluny”-els va dir el vell- Dieu tan sols que el cavall ha tornat… qui sap si és una sort o no? És tan sols un fragment. Esteu llegint tan sols una paraula en una oració. Com podeu jutjar el llibre sencer?”.
Aquesta vegada la gent no va poder dir gaire res més, però per dins pensaven que estava equivocat. Havien arribat 12 cavalls formosos…..

El vell tenia un fill que va començar a entrenar els cavalls. Una setmana més tard va caure d’un cavall i es va trencar les dues cames. La gent va tornar a reunir-se i a jutjar: “De nou has tingut raó -van dir-. Era una desgràcia. El teu únic fill ha perdut l’ús de les seves cames i a la teva edat ell era el teu únic suport. Ara ets més pobre que mai.

-“Esteu obsessionats amb jutjar”-va dir el vell.” No aneu tant lluny, tan sols dieu que el meu fill s’ha trencat les dues cames. Ningú sap si és una desgràcia o una fortuna. La vida ve en fragments i mai se’ns dóna res més que això.

Vet aquí que poques setmanes després el país va entrar en guerra i tots els joves del poble van ser portats per força a l’exercit. Tan sols és va salvar el fill del vell perquè estava esguerrat. El poble sencer plorava i es queixava, perquè era una guerra perduda per endavant i sabien que la majoria dels joves no tornarien.

-“Tenies raó vell era una fortuna. Encara que esgarrat, el teu fill està amb tu. Els nostres han marxat per sempre”.

-“Seguiu jutjant- va dir el vell. Ningú sap. Tan sols podeu dir que els vostres fills han estat obligats a unir-se a l’exercit i que el meu fill no, però realment no sabem si és una desgràcia o una sort aquest succés.

No jutgis o mai seràs un amb el tot. Et quedaràs obsessionat amb fragments, trauràs conclusions de petites coses. Un cop jutges, has deixat de créixer.”

 

 


 

Reflexió personal:

A través d’aquesta historia me n’adono que els judicis/prejudicis són un costum massa instaurat en la nostra societat i, fins i tot, sense ni adonar-nos els utilitzem contínuament en la nostra vida quotidiana.
Sovint atribuïm, neguem o afirmem, sobre els objectes, els fets, els altres i sobre nosaltres mateixos, el que realment no sabem. La realitat és la que és, encara que tot depèn de com la vivim, la interpretem, ens l’expliquem… que ens diem davant d’un episodi determinat?
Com ens diu el conte, el judici no ens aporta la realitat del fet, sinó tan sols un petit fragment interpretat de forma errònia i subjectiva, basat en les nostres creences, valors, estereotips socials, etc.
D’aquí ve la importància de reflexionar abans de treure conclusions precipitades.